Una reflexión documental en torno a los espacios públicos, la seguridad y la psicosis educativa en el tardocapitalismo. Exterior día. Agosto. Un parque.
Actrius 1, 2 i 3 escriuen a les seves pissarras MENTRE entra EL PÚBLIC [POS 0], ja hi són, cadascuna escrivint. Una estarà acabant la seva pissarra i quan la termina se senti a observar les altres dues [POS1]. Una altra acaba de començar. Ho escriuen copiant uns papers que tenen en una taula (com si les haguessin castigat a copiar mil vegades a la pissarra). En acabar l’ACTRIU 1 canvia la seva posició [acció] i amb cinta o un retolador marcador es posa a titllar conceptes o paraules clau de les altres actrius i textos [POS2]. , del seu també. Potser en comptes de pissarres a les parets, o en grans llenços escrits a les parets paraules deuen veure’s darrere de les ratllades. Les paraules romanen després de la vergonya.
ENG
A documentary piece reflecting on public spaces, security and educational psychosis in late capitalism. Exterior, daytime. August. A park.
dactilar(e)s 